dijous, 27 d’agost del 2009
dissabte, 22 d’agost del 2009
dilluns, 10 d’agost del 2009
Pel•lícula del dia: L’amant disciplinat
A
Es fort el seu olor quan m’abraça, jo sempre esperant el seu impuls virilment masculí però tímid a les hores per no ferir la meva voluntat sempre tan rígida. Més voldria una llepada dolça i tot seguit un bes. Ja no tinc dret a aquest regal. Els meus llavis son gèlids per el plaer dels altres. La meva angoixa ja ha de creure que aquest obsequi, el de ser besat amb intensitat profunda, ja no el mereix. És per això que per gaudir del seu contacte de regalims calents nomes puc fer moure els ressorts del meu cervell voluntariós i dominant i fer-lo aparèixer quan el meu cos, encara viu, ho precisa amb urgència imperativa.
Es fort el seu olor quan m’abraça, jo sempre esperant el seu impuls virilment masculí però tímid a les hores per no ferir la meva voluntat sempre tan rígida. Més voldria una llepada dolça i tot seguit un bes. Ja no tinc dret a aquest regal. Els meus llavis son gèlids per el plaer dels altres. La meva angoixa ja ha de creure que aquest obsequi, el de ser besat amb intensitat profunda, ja no el mereix. És per això que per gaudir del seu contacte de regalims calents nomes puc fer moure els ressorts del meu cervell voluntariós i dominant i fer-lo aparèixer quan el meu cos, encara viu, ho precisa amb urgència imperativa.
AI
És fort el seu desig quan li demano de genolls que m’abraci, esperant les seves esbandides humides i regalimant caliu dins i fora del meu cos. La meva pell ja quasi no pot dominar els cops que els seus dits sense forma ni volum m’infringeixen com la mes sagrada de les penitencies. Sublim dolor de quaresma quan sento els meus foscos mugrons travessats pels les sagetes del dolor. Plaer i consol de ma vida, l’únic que se em deixa gaudir, ara ja, al vespre d’aquesta jornada meva. Son les cames que poden encara sostenir l’abraçada intangible dels elements misteriosos dels foscos llacs d’aigües estancades però vives, vives nomes per donar-me el plaer més intens que tant he implorat.
És fort el seu desig quan li demano de genolls que m’abraci, esperant les seves esbandides humides i regalimant caliu dins i fora del meu cos. La meva pell ja quasi no pot dominar els cops que els seus dits sense forma ni volum m’infringeixen com la mes sagrada de les penitencies. Sublim dolor de quaresma quan sento els meus foscos mugrons travessats pels les sagetes del dolor. Plaer i consol de ma vida, l’únic que se em deixa gaudir, ara ja, al vespre d’aquesta jornada meva. Son les cames que poden encara sostenir l’abraçada intangible dels elements misteriosos dels foscos llacs d’aigües estancades però vives, vives nomes per donar-me el plaer més intens que tant he implorat.
AIG
Es fort el seu cant quan molts lluminosos matins a mi s’apropa, el sento cantar els cants de les sirenes i els cants dels mariners quan el tinc al meu darrere tot colpejant-me l’esquena amb pessigades de boira calda. El meu cos nu creu embogir mentre la intensa llum del migdia perfumada per el blau més intens de salobre mar i blau de plata ho inunda tot, fins el meu seny. El perill es prop meu, jo se que tan sols una petita volta cap el seu lluminós rostre em pot portar a la renuncia total de la meva voluntat i obligar-ho a cobrir-me amb la brutalitat mes mesurada per fer brollar dins el meu brollador la mes intensa de les emocions que es couen a la cova dels instints.
Es fort el seu cant quan molts lluminosos matins a mi s’apropa, el sento cantar els cants de les sirenes i els cants dels mariners quan el tinc al meu darrere tot colpejant-me l’esquena amb pessigades de boira calda. El meu cos nu creu embogir mentre la intensa llum del migdia perfumada per el blau més intens de salobre mar i blau de plata ho inunda tot, fins el meu seny. El perill es prop meu, jo se que tan sols una petita volta cap el seu lluminós rostre em pot portar a la renuncia total de la meva voluntat i obligar-ho a cobrir-me amb la brutalitat mes mesurada per fer brollar dins el meu brollador la mes intensa de les emocions que es couen a la cova dels instints.
AIGU
És fort el seu dolor quan em veu una peca vulnerable sota la seva implacable força, però jo no puc resistir-me més, necessito la seva força humida i lasciva aplicada fins el morir mes intens en el mes vulnerable punt de la meva carn, i vull que s’allargui més i mes, i vull que no pari mai aquest dolor i aquest plaer, ja no se com posar el meu bellugadís cos per poder gaudir encara més d’aquest terratrèmol entrecuixat i a les hores també vull que s’acabi aviat, aviat, ja no puc resistir mes aquell suplici, son els instants mes difícils de la vida. Deixar-se anar? No. Si. No. Si, es el fi del únic camí que conec. El del plaer intens que només ell em pot donar. I me’l dona i crec morir i com una titella vella el meu cos descompon-se. Moro una vegada més. Tot es foscor.
És fort el seu dolor quan em veu una peca vulnerable sota la seva implacable força, però jo no puc resistir-me més, necessito la seva força humida i lasciva aplicada fins el morir mes intens en el mes vulnerable punt de la meva carn, i vull que s’allargui més i mes, i vull que no pari mai aquest dolor i aquest plaer, ja no se com posar el meu bellugadís cos per poder gaudir encara més d’aquest terratrèmol entrecuixat i a les hores també vull que s’acabi aviat, aviat, ja no puc resistir mes aquell suplici, son els instants mes difícils de la vida. Deixar-se anar? No. Si. No. Si, es el fi del únic camí que conec. El del plaer intens que només ell em pot donar. I me’l dona i crec morir i com una titella vella el meu cos descompon-se. Moro una vegada més. Tot es foscor.
AIGUA
És fort el seu menyspreu, el sento a prop meu i continuant fent la seva tasca encomanada. Ja no li faig costat en veure’l displicent i llunyà. Arrupit al seus peus recupero el respirar i el pensar, tot a la vegada, torno a ser jo. No em mira ni em contempla. Ja no em cal quedar correcte, he tingut el que volia, l’he usat i utilitzat amb un erotisme sense la tendresa que no pot donar. Es per això que ens trobem tan sovint, som l’un per l’altre. Mai ens podrem fer mal per això es el meu amant disciplinat: Aigua.
És fort el seu menyspreu, el sento a prop meu i continuant fent la seva tasca encomanada. Ja no li faig costat en veure’l displicent i llunyà. Arrupit al seus peus recupero el respirar i el pensar, tot a la vegada, torno a ser jo. No em mira ni em contempla. Ja no em cal quedar correcte, he tingut el que volia, l’he usat i utilitzat amb un erotisme sense la tendresa que no pot donar. Es per això que ens trobem tan sovint, som l’un per l’altre. Mai ens podrem fer mal per això es el meu amant disciplinat: Aigua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)