dijous, 19 de febrer del 2009

Irek Mukhamedov



Estimat Gabriel,
El ballet es un art que de ben petit m’agrada’t moltíssim però ara nomes el veig gracies als DVD que hi ha a la venda i a la generositat del meu cosí Antonio que com es molt afeccionat i te diners per comprar quasi tot el que surt al mercat espanyol, perquè si fos per les mostres escarransides que programa el Liceu quina gana passaria!, no vull parlar de les cosetes que programa durant tot l’any al Mercat de les Flors, perquè allò per a mi no es ballet, pots anomenar-ho , dansa, expressió corporal, mim, o com vulguis però es un conjunt de cossos arrossegats per terra amb moviments sense cap ordre ni concert i sempre, això sí, amb una musica sorollosa i inaudible per les meves cansades orelles que nomes volen escoltar cadències melòdiques.
Faig tota aquesta introducció per parlar del ballarí rus Irek Mukhamedov, que va néixer el 1960 a Rússia a Kazan no gaire lluny de Moscou pensant en les enormes distancies que te aquest vast país, ahir vaig veure per tercera vegada aquest ballarí en el ballet ‘Spartacus’ en una gravació de 1984 o sigui que tan sols tenia 24 anys
http://bosombuddy.blogspot.com/
En veient el seu treball esgotador sobre l’escenari vaig pensar que potser aquest artista fou el millor ballarí de tots els que conec del segle XX per la seva passió i entrega, dotat d’unes qualitats físiques que quan evoluciona per l’escenari moltes vegades fa que se’t geli la sang al veure moviments i salts quasi impossibles, també vull fer comentari del seu ballar absolutament mascle com es habitual dins la mítica companya del ballet del Bolshoi, ja poden anar vestits ridículs o antiquats els d’aquesta companya o amb perruquetes repulsives que sempre el seu ballar serà ferm i masculí, a les grans companyes de dansa que hi ha al mon occidental els homes sempre es mouen com fràgils papallones i les dones com floretes i això m’angoixa i m’impedeix que pugui entrar en la trama de l’historia que m’estan explicant.
Tu molt bé pots dir que afirmar que aquest ballarí Mukhamedov es per a mi el millor del segle XX es una bogeria quan també els russos Nureyev o Baryshnikov han demostrat una extraordinària qualitat i segurament la dansa no es el mateix desprès de la seva petjada per aquest mon però això es el que jo sento i com ‘Spartacus’ es un dels dos ballets que mes m’agraden i que mes vegades he vist (l’altre es el ‘Romeo and Julia’ de Prokofiev) i es impensable que aquests dos ballarins estrelles que he mencionat poguessin assolir aquest dificilíssim rol es per això que li dono aquest privilegi de ser el numero 1 al meu admirat Irek Mukhamedov, que avui ja nomes fa de coreògraf perquè el calendari no perdona i molt menys als deus del mon del art.


dijous, 12 de febrer del 2009

Comèdia i drama




Estimat Gabriel,

Amb ocasió de l’anada ahir a veure ‘Mort de dama’ al Nacional i en el moment decisiu de donar una puntuació a l’espectacle que havia vist, cosa que faig sempre per recordar en el futur el passat llastrat de la meva mala memòria, vaig pensar que quan veiem un espectacle sigui de cinema o de teatre sempre som molt més generosos en qualificar a l’alça una peça dramàtica que no pas una comèdia que ens ha fet riure i passar una bona estona.



Això que et dic es un fet generalista que ens ha de fer pensar, si mirem els premis que donen les acadèmies de cinema i teatre cada any de tot el mon, veure’m que quasi el 95 per cent de les peces premiades sempre son de contingui’t dramàtic en detriment de totes les magnifiques comèdies que hi han en el mon de les arts des de l’antiga Grècia.



M’agradaria saber perquè valorem més una llagrimeta que ens cau en un moment emotiu o dolorós que no pas una grossa rialla que a vegades de tan forta també ens pot fer plorar.
Potser es degut al nostre temperament llatí i mediterrani mes adaptat a les estridències tràgiques que no pas al sarcasme humorístic que per altra banda portem sempre amb nosaltres a qualsevol conversa amb família, amics o companys de treball.



El fet de tenir el temperament burleta ens fa menysprear el fet còmic a dalt d’un escenari perquè ja el toquem a totes les hores del dia en la nostra quotidianitat.



Serà perquè estic cansat de llegir les negres pagines dels diaris, tan tristes i tan pessimistes que el fet de gaudir d’un bon espectacle que et faci riure fa que el preu elevat que has pagat per l’entrada et sigui molt menys dolorós i tornis a casa amb un parell d’arrugues menys de les que tenies aquell matí quan t’has llevat del llit.



M’oblidava... a ‘Mort de dama’ li vaig adjudicar 9 sobre 10